Fa unes quantes setmanes, al blog, vam parlar de la fimosi, i ja comentàvem llavors que hi havia tot de cosetes que poden passar al penis dels nostres fills que, tot i que poder-nos confondre, no son pròpiament “fimosis” i, per tant, el què haurem de fer será diferent.
Deiem que la fimosi és la dificultat o impossibilitat de descubrir el gland, a causa de l’estretor de la pell del prepuci
Però… i si la pell del penis del meu fill baixa però no acaba de fer-ho i es queda com enganxada, és el mateix ?
En aquest cas parlem d’adherències balano – prepucials . No són motiu de derivació al cirurgià perqué no s’operen. La manera de tractar-les és realitzar exercicis de retraccions de la pell fent un mínim de força cap avall i tornant a pujar la pell . El moment millor de fer-ho és després de dutxar el nen.
Poden trigar uns mesos a desenganxar-se completament .
Mai s’han de tractar amb corticoides tòpics.
Històricament s’han tractat amb una tibada forta del penis, però això provocava dolor i de vegades un trauma psicològic en el nen. No és necessari fer-ho.
Un cop desenganxada la pell , el pediatre haurà de valorar el fre del prepuci ( el fil prim sota del penis ) perquè pot resultar curt i causar molèsties en l’edat adulta. Es derivarà per la intervenció als 12-14 anys d’edat per una intervenció quirúrgica ambulatòria amb anestèsia local . No s’opera abans perquè seria necessària anestèsia general .
La pell del meu nen baixa però es queda més estreta , com si fos un ” anell ” que apreta la base del gland
En aquest cas és correcte intentar el tractament amb corticoides tòpics i , si no millora , derivar a l’especialista.
Imatge: adherènciesbalano-precucials i anell
Sota la pell del gland es veu com un “bony” groguenc, que pot ser?
A la base del gland hi ha glàndules que produeixen una secreció groguenca durant el recanvi cel·lular, que és fisiològic. D’aquesta secreció en diem esmegma i, a causa de les adherències balano-prepucials, es pot acumular sota la pell del prepuci, no trobant una sortida, i formant el què en diem “quists d’esmegma”. De vegades pot ser causa de balanitis (infecció), però en la majoria dels casos és asimptomàtica i no cal fer res. Es resoldrà un cop desenganxades les adherències i a més a més és un ajuda per separar-les del gland gràcies a la seva pressió. Un cop sortit l’esmegma es treu mitjançant rentats normals
Segurament hi ha altres cosetes per aprendre sobre aquest tema, però aquestes son les més freqüents.