Es calcula que el 5% dels nens entre 5 i 14 anys pateixen el què es coneix com Enuresis Nocturna, és a dir, que es continuen fent pipí al llit quan se suposa que ja haurien de tenir un control total.
Actualment l’edat més freqüent de retirada del bolquer durant el dia és entre els 2 i 3 anys i normalment al cap d’uns mesos es pot retirar el bolquer de nit. Així, es considera que el nen té una enuresis nocturna quan ja té 5 anys i encara se li escapa el pipí durant la nit.
Si això passa des de sempre parlarem d’enuresis nocturna primària i si comença a mullar el llit, després d’un periode sec de 6 mesos o més, parlarem d’enuresis nocturna secundària.
No hi ha raons clares que expliquin perquè uns nens es fan pipí al llit i altres no, però sí que hi ha coses que s’hi relacionen. És més freqüent en nens que en nenes, en molts casos és hereditari i algun dels pares o germans han estat enurètics en el seu moment, pot haver-hi una incapitat per despertar o son molt profund o molt volum d’orina durant la nit, ja sigui perquè el nen beu molt abans d’anar a dormir o perquè la hormona que regula aquest volum no s’activa. Altres factors com el restrenyiment, l’estrés, problemes a l’escola o el naixement d’un germà petit també poden influir.
L’enuresis és un problema que afecta tant al nen com a la seva família i el pediatre pot ajudar a posar-hi remei. És important consultar al metge sobretot quan l’enuresis nocturna sigui secundària o quan s’acompanyi d’altres símptomes que ens facin pensar que hi pot haver algun altre problema, com fugues d’orina durant el dia, necessitat d’anar moltes vegades a orinar, sensació d’urgència per arribar al lavabo, molèsties quan fan pipí o restrenyiment.
Per ajudar al nen que té aquest problema el més important és no castigar-lo ni renyar-lo. Tenir clar que no ho fa perquè vol i segurament a ell també li molesta encara que no ho digui. Se li ha d’explicar que és un problema freqüent (molts nens de la seva classe segur que tenen el mateix problema i tampoc ho diuen), que no en té cap culpa, que es deu a un petit retràs en el control de la seva bufeta i que té solució!!!
Hem d’evitar que el nen se senti culpable i implicar-lo en el problema. S’ha de treure el bolquer, inclús els nens més grandets poden decidir ells mateixos el moment de fer-ho. També els hem d’implicar en la neteja dels llençols i en canviar-se ells mateixos el pijama (se’ls pot donar una petita ajuda si els hi deixem tot preparat). També ens poden ser útils els calendaris que, amb dibuixos o enganxines, mostren les nits seques i mullades. Es pot oferir una petita recompensa al nen, quan es desperti sec durant uns dies seguits. I molt important!! Sempre ens haurem d’alegrar dels petits avenços que facin i animar-los a seguir.
No cal reduir la quantitat d’aigüa que han de beure, però si que és millor que ho facin durant el dia i menys a partir de la tarda. Tanmateix, despertar-los durant la nit no serveix de gran cosa. L’enuresis no es soluciona i no deixem que el nen descansi correctament.
Per sort, molts nens deixaran de fer-se pipí al llit espontàniament amb els temps, però alguns necessitaran d’algun tipus de tractament, a part de les mesures que hem explicat. A partir dels 5 anys ens podrem plantejar iniciar algun tipus de teràpia, però en la majoria de nens, es sol esperar fins als 7 anys. Per iniciar el tractament cal que la família i sobretot el nen estiguin motivats.
Hi ha tres tipus de tractament que es poden utilitzar, sols o combinats. La teràpia psicològica, les alarmes d’enuresis i la desmopresina. L’alarma és un dispositiu que emet una senyal acústica quan detecta les primeres gotes d’orina. Ensenya al nen a respondre a les sensacions de la bufeta però és un tractament llarg i vol força col·laboració i esforç.
La desmopresina és un medicament que disminueix la producció d’orina durant la nit. És un mètode més ràpid però té recaigudes quan es para el tractament.
És el pediatre qui triarà el més adequat i el més útil en cada cas.
En resum, l’enuresis és un problema freqüent que pot resoldre’s espontàniament i, sinó, hi ha moltes opcions per mirar de solucionar-lo.