L’estímul visual és fonamental per a un bon desenvolupament de la visió i una bona visió és essencial per a un bon desenvolupament i progrés educacional. L’ajut dels pares ens és molt important per conèixer els indicadors de dèficit visual. L’ambliopia, més coneguda com a “ull gandul”, és conseqüència d’una manca d’estimulació visual adequada durant el període de desenvolupament visual.
El desenvolupament visual es produeix d’una forma progressiva des del naixement, fins a l’edat dels 8-9 anys. Si aquest desenvolupament s’atura o bé es retarda, es detectarà un dèficit d’agudesa visual que l’anomenem ambliopia. Les causes més freqüents d’ambliopia són l’estrabisme (pèrdua del paral·lelisme ocular) i l’anisometropia (diferència gran de graduació entre els dos ulls).
La detecció i l’intervenció precoç són crítiques pel tractament de l’ambliopia. Per tractar l’ambliopia cal recuperar el rendiment visual de l’ull afectat el més aviat possible, perquè si el període d’aprenentatge ha estat sobrepassat, la recuperació no serà mai complerta. Com més precoç sigui el tractament millor serà el pronòstic per l’ambliopia. Els tractaments més freqüents per l’ambliopia són l’ús d’ulleres i l’oclusió amb pegats directament sobre l’ull que hi veu més per tal d’estimular “l’ull gandul”.
Així doncs, és millor fer prevenció que tractament. Per això aconsellem que el primer examen ocular es faci als pocs dies de néixer. En aquest període l’examen és fonamentalment anatòmic i el pot fer el pediatre, que remetrà el nadó a l’oftalmòleg si li sembla necessari. Aconsellem una revisió per l’oftalmòleg abans dels 4 anys d’edat, sempre que no s’hagi detectat cap anomalia abans.