Actualment, la informació ens arriba de manera constant a través de múltiples canals. Hem passat dels diaris, la ràdio i la televisió a un consum continu d’informació a través del mòbil, les xarxes socials, els diaris digitals, els mitjans a la carta o els podcasts.
Estar informats és important, però quan l’exposició a notícies negatives és contínua, pot tenir un impacte en la nostra salut mental. Diversos estudis apunten que aquesta sobreexposició pot afavorir l’aparició d’angoixa, incertesa, dificultats de concentració, alteracions del son i sentiments de desesperança, entre d’altres.
Per què ens interessen les notícies alarmants?
És interessant comprendre que el cervell humà està biològicament preparat per parar atenció a la informació rellevant o potencialment amenaçadora. Aquest mecanisme és essencial per a la supervivència, però també fa que estiguem especialment atents a notícies negatives o alarmants, que activen els sistemes d’alerta i afavoreixen l’alliberament de cortisol, l’hormona de l’estrès.
Un altre aspecte clau a considerar és el paper de la incertesa. Davant d’una notícia inquietant, sovint intentem reduir el neguit buscant més informació. Paradoxalment, aquesta cerca no sol alleujar l’ansietat, sinó que pot perpetuar-la, ja que ens exposa a nous continguts igualment incerts o alarmants.
Així doncs, d’entrada parem més atenció a informacions negatives o amenaçadores i, posteriorment, podem quedar atrapats en un cercle de preocupació i sobreexposició que manté o intensifica l’impacte emocional.
Triem la informació que rebem?
Hi ha diversos elements que contribueixen a intensificar l’impacte emocional de les notícies. Les xarxes socials tendeixen a prioritzar continguts emocionals i sensacionalistes, ja que aquests solen captar més l’atenció de l’audiència. A més, els algoritmes acostumen a oferir informació similar a la que ja hem consumit prèviament, cosa que reforça determinats missatges.
D’altra banda, l’accés immediat i pràcticament il·limitat a la informació facilita un consum perllongat, sovint passiu i repetitiu. Finalment, la repetició constant de titulars i imatges manté el cervell en estat d’alerta, fet que incrementa la reactivitat emocional i la percepció de perill.
El nostre cervell està programat per fixar-se en el perill. Això fa que estiguem especialment atents a notícies negatives o alarmants, que activen els sistemes d’alerta i afavoreixen l’alliberament de cortisol, l’hormona de l’estrès.
Recomanacions per gestionar la sobrecàrrega mediàtica
L’American Psychological Association (APA) descriu la sobrecàrrega mediàtica com l’experiència de sentir-se saturat per la gran quantitat d’informació i notícies que rebem de manera contínua. Aquesta saturació no es limita a estar “massa informats”, sinó que, tal com comentàvem, pot convertir-se en una font d’estrès emocional, ansietat i fatiga psicològica.
Davant aquesta realitat, la solució no és deixar d’estar informat sobre l’actualitat, sinó informar-se de manera més conscient i estructurada. Algunes estratègies útils poden ser:
- Limitar el temps de consum de notícies, establint moments concrets del dia per fer-ho.
- Seleccionar fonts fiables, evitant consultar múltiples canals de manera repetitiva.
- Fomentar el descans digital, incorporant moments en el dia a dia sense pantalles ni notícies.
- Mantenir i potenciar les activitats saludables, com l’exercici físic, les activitats de lleure o el contacte social.
- Treballar la tolerància a la incertesa, acceptant que no sempre disposarem de totes les respostes.
Aquestes mesures no busquen desinformar, sinó protegir la salut mental i afavorir un equilibri més saludable entre estar informats i cuidar-nos emocionalment. Adoptar hàbits informatius saludables és una estratègia de prevenció en salut mental especialment rellevant en contextos d’alta intensitat informativa.
Yolanda Martínez – Psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de la Fundació Althaia