¿Que és?:
La arteriopatia urèmica calcificant o calcifilaxis és una vasculopatia que es caracteritza per la isquèmia secundària a la calcificació vascular de les artèries de petit i mitjà calibre per l’acumulació de calci. Provoca lesions com úlceres i necrosis de la pell, teixit subcutani i/o adjacents.
És un síndrome que afecta a pacients amb insuficiència renal crònica, en tractament de diàlisi i en altres ocasions a causa d’alteracions del metabolisme calci-fòsfor o l’ús de corticoides per malalties autoimmunes.
Patogènia:
• Malaltia poc freqüent. Prevalença 1-4%
• Elevada mortalitat (a causa de les seves greus complicacions: sèpsia i isquèmia).
• Absència de tractament específic..
• Afecta amb més freqüència a pacients d’edat avançada, sexe femení, raça blanca, diabètics, VIH positius, i en casos aïllats de hiperparatiroïdisme primari, Crohn, i cirrosi.
Clínica:
El símptoma més comú és el DOLOR intens. Solen aparèixer lesions ulcerades de vora morada. Evolucionen en un període curt de temps a ÚLCERES NECRÒTIQUES, presentant molt mal pronòstic.
Diagnòstic:
Es pot diagnosticar la malaltia a través de l’anamnesi i l’examen físic, confirmant el diagnòstic mitjançant una gammagrafia òssia (observant un augment en la captació del contrast, a causa de les plaques calcificades).
També es pot complementar amb una biòpsia de la pell lesionada, encara que ha d’evitar-se aquesta tècnica, ja que pot precipitar la ulceració i posterior infecció, amb el conseqüent risc de septicèmia (infecció generalitzada)
Tractament:
És fonamental un enfocament multidisciplinari per a la seva prevenció i detecció precoç, a causa de la dificultat d’un tractament específic per a la malaltia i per la pluripatologia d’aquests pacients.
Prevenció:
• Evitar prendre anticoagulants orals, ja que afavoreix la progressió de la malaltia.
• Evitar els cops, ja que els traumatismes poden fer que les úlceres s’infectin.
Andrea Miguel i Maria Francisca Orgaz
Infermeres de diàlisi d’Althaia