“La meva mare no té cap diagnòstic greu, però cada cop la veig més dèbil… Això és normal per l’edat?” La resposta és: No sempre és normal envellir així. Pot ser que estiguem davant d’una situació de fragilitat.
Què és la fragilitat?
La fragilitat es pot definir com un estat de vulnerabilitat en què el cos i la ment tenen menys capacitat de resposta davant situacions d’estrès, com pot ser una infecció, una caiguda o una hospitalització.
No és una malaltia, però pot ser el pas previ a moltes complicacions. Detectar-la a temps pot marcar la diferència.
Precaució
Hi ha alguns senyals que poden indicar que una persona és fràgil o està en risc de ser-ho:
- Pèrdua de pes involuntària
- Debilitat
- Fatiga constant
- Lentitud al caminar o per realitzar les activitats quotidianes
- Més dificultat per recuperar-se d’una malaltia o caiguda
Aquests signes poden aparèixer de forma progressiva i, si no s’actua, el deteriorament s’accelera, la qual cosa pot augmentar el risc de:
- Descompensacions de salut
- Hospitalitzacions repetides
- Pèrdua d’autonomia
- Dependència o institucionalització
Per què és important detectar-la a temps?
Detectar la fragilitat permet actuar abans que el problema sigui més greu. Per exemple, si una persona fràgil cau, pot tenir més risc de trencar-se un os o de perdre autonomia. Però si es coneix que hi ha fragilitat, es poden aplicar mesures preventives: adaptar l’entorn, reforçar l’alimentació, fer exercici adaptat, revisar la medicació o buscar suport social.
Què poden fer les famílies i els cuidadors?
Els familiars i/o cuidadors són una peça clau, ja que coneixen millor que ningú els canvis del dia a dia. Si davant aquestes preguntes la resposta és “sí”, és recomanable demanar una valoració mèdica i infermera. Detectar la fragilitat a temps permet intervenir i millorar la qualitat de vida.
- Camina amb la mateixa agilitat que fa 6 mesos?
- Ha deixat de fer activitats que abans gaudia?
- Té menys ganes de menjar o d’interactuar?
- Et sembla que té més risc de caure?
La bona notícia?
La fragilitat es pot prevenir i tractar, especialment si s’actua abans que apareguin complicacions.
Amb una alimentació adequada, exercici adaptat, suport emocional i una bona coordinació entre hospital i comunitat, moltes persones fràgils poden mantenir-se actives i a casa durant molt més temps.
Teresa Roselló – Infermera gestora de cronicitat i complexitat d’Althaia