Què és l’epilèpsia?
Les crisis epilèptiques són episodis en què es produeix una activitat excessiva d’un grup de neurones del cervell que, depenent de la zona del cervell on es produeixi, generen una sèrie de símptomes. Es coneix com a epilèpsia el conjunt d’aquestes crisis repetides al llarg del temps.
L’epilèpsia es pot produir per diverses causes, entre elles la febre (solen ser crisis benignes i autolimitades que cedeixen amb els anys), traumatismes cranials, intoxicacions per substàncies, infeccions del sistema nerviós o alteracions estructurals del cervell.
Hi ha dos tipus de crisis epilèptiques:
- Focals: afecten una única zona del cervell. Solen generar moviments d’una sola part del cos.
- Generalitzades: quan la descàrrega neuronal s’estén a altres parts del cervell. Poden generar pèrdua de consciència, absència de resposta davant estímuls i sacsejades musculars de les quatre extremitats.
Quan un nen pateix una crisi epilèptica, ha de ser avaluat per un metge i és molt important la informació de l’episodi (com va començar, que símptomes va tenir, quant va durar…) per poder classificar-lo. Si es pot, és important aportar sempre l’enregistrament de l’episodi, ja que ens ajuda molt en el diagnòstic.
Normalment quan la crisi no està relacionada amb la febre, es fa un electroencefalograma, una prova que consisteix a mirar l’activitat cerebral, i es deriva al neuròleg per a una primera visita. Altres proves que poden ser necessàries per determinar la causa de les crisis són les proves d’imatge, com ara TAC o RMN.
Depenent del tipus d’epilèpsia, pot ser necessari tractament amb fàrmacs anticonvulsivants, que es decideixen en funció de les característiques de les crisis i del mateix pacient.
És molt important mantenir una correcta higiene del son i anar amb compte amb estímuls externs que puguin desencadenar les crisis (com ara les llums parpellejants).
En molts casos, després de 2 a 5 anys de tractament sense crisi, i segons l’evolució del pacient, es pot plantejar la possibilitat de retirar els fàrmacs.