La tuberculosi, tot i que sona a una malaltia molt antiga, és una infecció que encara està molt vigent avui en dia i de la que no se’n parla gaire, perquè encara és una infecció estigmatitzada i amb tabú envers la malaltia.
A nivell mundial, l’OMS va publicar que al 2021 van emmalaltir de tuberculosi 10,6 milions de persones i en van morir 1,6 milions. Tot i que és una malaltia que té curació, no tothom té accés al diagnòstic i al tractament. Es pot dir que una quarta part de la població mundial està infectada del bacteri de la tuberculosi i un 5-10% desenvoluparà la malaltia. A Espanya, al 2021, van haver-hi 3.508 persones malaltes de tuberculosi i a Catalunya 969 persones.
En les persones amb infecció tuberculosa activa, que és pròpiament la malaltia, és important tenir en compte els antecedents i contactes amb altres persones i, en especial, la cura amb persones immunodeprimides, pendents de trasplantament, amb tractaments immunosupressors i/o patologies cròniques. Els símptomes més freqüents de la tuberculosi són: febre, tos, expectoració amb/sense sang, pèrdua de pes i adenopaties. El diagnòstic es determina amb el suport de proves diagnòstiques complementàries, com poden ser: radiografia de tòrax, TAC, esputs, cultius, prova de tuberculina i/o interferó. És molt important realitzar proves als contactes de la persona malalta per descartar la transmissió de la malaltia.
La malaltia és contagia per gotes i de forma aèria. Per minimitzar la transmissió cal evitar el contacte respiratori amb la persona malalta, fins 2 o 3 setmanes després d’haver iniciat el tractament. En la majoria de casos de tuberculosi, la malaltia afecta els pulmons, però també poden ser extrapulmonars. És molt important l’adherència al tractament ja que és de llarga durada i pot donar efectes secundaris, per això és necessari el seguiment per especialistes en tuberculosi per assegurar la curació.
La infecció tuberculosa latent, és quan encara no ha aparegut la malaltia. És molt important tenir-ho en compte i fer proves de prevenció diagnòstica per poder detectar-la i després eradicar-la, en especial en persones amb VIH, persones amb teràpies biològiques o immunosupressors, persones candidates a trasplantament, persones institucionalitzades i persones amb situacions socials i laborals de risc. En el cas de sortir positiu a través de les diferents proves diagnòstiques, s´ha de valorar cada cas i tractar per no desenvolupar la malaltia (infecció activa).
En un futur es vol eradicar la tuberculosi, propòsit de la OMS per al 2030. Per tant, s´ha de facilitar l’accés al diagnòstic i tractament, tal i com hem dit, augmentar la investigació, desenvolupar noves eines (com la vacuna contra la tuberculosi), tractaments més eficients i treballar més en la prevenció.
Cristina Lao López
Infermera gestora de casos del pacient infecciós i hepàtic