La Unitat d’Hospitalització a Domicili (UHaD) d’Althaia va néixer el novembre de 2007 fruit de la iniciativa i les inquietuds d’alguns professionals convençuts que l’atenció sanitària de futur havia d’evolucionar cap a models més humanitzats i alternatius a l’hospitalització convencional, arribant a tractar pacients aguts al seu propi domicili. La Direcció de la Institució va subscriure aquella aposta i van donar suport al projecte des de l’inici. De fet, el nostre Director General defensa sempre el lema «A casa o a prop de casa».
Hi ha dos models bàsics en hospitalització a domicili: el model americà, d’alta intensitat de recursos i tractaments, substitutiu d’hospitalització d’aguts i el model anglès, amb intensitat mitjana-baixa de recursos, substitutiu d’hospitalització sociosanitària i subaguts. És aquest darrer el model en què es basa l’HaDi.
Després de 9 anys de treballar amb model agut, amb un perfil estabilitzat de pacients i resultats qualitatius excel·lents, a la UHaD vam creure que era el moment de créixer explorant nous horitzons, per la qual cosa ens vam proposar ampliar la UHaD però reorientant una part de l’activitat cap a aquest nou model d’atenció que posa el focus en l’abordatge integral, les necessitats de les persones d’edat avançada i amb complexitat. Dins d’aquesta reorientació s’inclouen, per una banda els pacients aguts d’intensitat intermèdia (“subaguts”) i els pacients de baixa intensitat de recursos mèdics i d’infermeria (pacients HaDI), amb un perfil més rehabilitador i d’atenció a les cures generals.
Per conèixer aquesta activitat a fons vàrem realitzar una visita a l’Hospital Municipal de Badalona, centre pioner i amb més expertesa a Catalunya en la implementació de l’HaDI, especialment en pacients ortogeriàtrics i neurològics. A partir d’aquí vam començar a treballar en el nostre propi projecte fins que l’octubre de 2018 vam començar l’activitat de manera provisional (com a prova pilot), aprofitant el reforç habitual d’infermeria pel període PIUC. D’aquesta manera es va aconseguir que aquest reforç s’ampliés a tot l’any.
Els pacients candidats a aquest tipus d’ingrés són els pacients post-operats de fractura de fèmur, davallades funcionals i pacients neurològics, principalment post-ictus sense problemes de deglució.
El procediment d’ingrés és el mateix que l’ingrés a UHaD però amb estades més llargues. A nivell de gestió s’han incorporat uns identificadors informàtics que permeten analitzar les dades (estades mitjanes, taxes d’intervenció) de manera independent a la resta dels pacients UHaD.
Després d’un any en funcionament s’han atès 60 pacients amb model HaDI , el 60% dels quals són fractures de fèmur. L’estada mitjana és de 14 dies (l’EM en règim d’internament a una unitat de convalescència és de 30 dies). El percentatge de reingressos a 30 dies és molt baix (6%) i el nivell de satisfacció per als usuaris (mesurat amb una enquesta de satisfacció) és elevat: es puntua en un 9.4 sobre 10. El principal factor limitant per poder anar a domicili en règim HaDI ha estat l’entorn sociofamiliar desfavorable (no poder garantir un suport familiar adequat).
En conclusió, creiem que l’HaDI és una alternativa molt adequada a l’ingrés en un sociosanitari en aquells pacients en els quals l’entorn familiar ho permet.
Equip infermeria UhaD i M. Antònia Baraldés