En Pau és un noi de 17 anys; un noi alegre, divertit, estudiós, un bon jan. Porta una vida com qualsevol noi de la seva edat.
Un dia va començar a trobar-se malament i el van derivar al servei de Nefrologia on el van diagnosticar d’una insuficiència renal.
El món li va caure a sobre quan li van explicar que li haurien de fer una fístula i que hauria d’estar 4 hores fent diàlisi tres dies per setmana.
En Pau anava a l’institut al matí, es dialitzava a la tarda i sovint a les nits somiava que algun dia li farien un trasplantament i tornaria a ser un noi amb una vida “normal”.
Per en Pau la vida s’havia aturat en aquell instant que li van dir la paraula “diàlisi”, per la resta del món la vida continuava, tot seguia igual, res havia canviat. Els seus amics feien coses pròpies de l’edat; sortien, bevien, menjaven tot el que volien… però en Pau s’havia de cuidar i fer dieta…
Ja veieu la vida, per a uns continua i per a d’altres la vida canvia totalment. I ell continuava somiant amb una vida sense punxades, sense diàlisi, sense limitacions.
Però en Pau era responsable i era realista, el trasplantament tampoc era la “panacea”, també hauria de continuar cuidant-se.
Va conèixer una noia, com qualsevol noi de la seva edat, però ell tenia por, molta por de ser rebutjat. Ell no era un noi normal, no era lliure. Gran part del seu temps no era seu, era de la diàlisi.
Es van enamorar!!!!! Ell li va explicar la seva malaltia i ella no s’ho va pensar, li va fer costat. Fet que li va aportar confiança i ganes de seguir somiant amb el seu somni, el trasplant.
En Pau ja és major d’edat, ha fet els 18!!!! La família li ha preparat una gran festa. No li ha faltat de res. Però li ha faltat el millor regal, el més desitjat….el seu gran somni…EL TRASPLANT.
La vida continua, avui és en Pau, demà podries ser tu o podria ser jo.
Sigues donant; de sang, de medul·la, d’òrgans quan ja no els necessitis…dona vida.
Tant diferents i tots amb un objectiu comú: VIURE!!
Margarita Fraile
Infermera unitat de diàlisi