Va començar la pandèmia a la Xina i, com sempre, estava informadíssima. Els pacients que jo portava com a gestora de casos, ja em demanaven què passaria…
Em diuen que he d’anar a una Unitat nova que és formarà: L’Hospital de Dia és convertirà en una Unitat de semicrítics. Penso, No hi ha un lloc on pugui ser més útil? Fa 20 anys que no estic a planta.
Es necessiten infermeres a primera línia amb els pacients Covid’s. Batibull d’emocions, decideixo anar a viure sola, no vull jugar-me la vida dels meus, a casa som cinc!
Estic a la Unitat des del primer moment que va arribar el primer pacient. Els pacients estan molt làbils, encara falten coses…m’adono que és un pacient que tothom desconeix… ens mirem als ulls amb les companyes (és l’únic que se’ns veu) i a partir d’aquí aprenem a parlar amb ells.
Cada dia que entrem a la Unitat ens arriba el neguit de la por a no tenir les proteccions adequades, el neguit de la por a contagiar-nos, a veure si la situació encara pot empitjorar. Tinc dècimes de febre, un mal de cap que no em passa…però continuo treballant perquè ho relaciono al cansament físic i psíquic. I no m’equivoco la PCR surt negativa. Sents l’escalf dels teus, de la gent i això et dona força per continuar…
Després dels primers dies, sembla que els pacients ja arriben més estabilitzat, en sabem més, estem aprenent cada dia, cada dia que passa és molt intens, la situació és molt dura, tenim companys, família, amics com a pacients. Continuem avançant, la corba famosa sembla que s´aplana, estem coordinats, hem après a organitzar-nos a donar un servei assistencial de qualitat, som un EQUIP, inclús hem format una família amb els nostres pacients, ens donem suport i quan podem els ajudem a les vídeotrucades i compartim rialles, plors amb els néts, fills, germans…nosaltres sabem millor que ningú que cada defunció és un nom, és una família…
I miro enrere i només ha passat un mes i mig i sembla que hagi passat més d’un any i et reconfortes pel que has pogut aportar i com has après i com has crescut com a persona, i aquesta lluita no s’atura, m’adono que hem fet una bona feina, que ho hem donat tot i miro els ulls de les meves companyes que continuen brillant amb força…SOM UN EQUIP.
Cristina Lao López
Infermera gestora de casos del pacient infecciós i hepàtic