L’actual pandèmia del COVID-19 ha generat una sèrie de dilemes ètics, que ha fet situar l’Ètica com a una gran protagonista de la presa de decisions.
En primer lloc hem hagut de passar a un marc en la presa de decisions on predomina la salut pública o el bé comú per sobre del bé individual, i això ha afectat les llibertats individuals.
És un marc molt diferent al de l’ètica convencional que coneixem, que acostuma a tenir un gran protagonisme de l’autonomisme en la presa de decisions.
Hi ha hagut molts dilemes ètics o conflictes de valors en joc, relacionats amb aspectes clínics com:
- Presa de decisions i repartiment de recursos limitats en una situació d’emergència amb excepcionalitat d’increment de la demanda, que ha fet que s’optés per maximitzar el benefici de la major part de les persones sota criteris de justícia distributiva.
- Acompanyament o no de persones a situacions de fi de vida, vulnerant la llibertat d’acompanyament i el dret a afavorir el dol, tot per un tema de seguretat …
- Ús de medicaments i inclús ventiladors sota el paradigma de l’ús compassiu per manca d’evidència i /o de recursos adequats durant la crisis amb una beneficència qüestionable i no exempta de possibles riscs… Hem passar de la medicina basada en l’evidència a la medicina compassiva i de la incertesa…
- Professionals que han canviat de rol i competències per donar assistència a moltes persones de forma subòptima generant aspectes ètics de seguretat clínica i minvant la qualitat assistencial per la que tant hem lluitat darrerament.
- Gestió emocional, fatiga per compassió i burnout. Els professionals que han estat a primera línia han manifestat símptomes de cansament, estrès moral, fatiga, desmotivació, requerint atenció psicològica. És un deure ètic, cuidar el que cuida.
Dilemes ètics relacionats amb la planificació sanitària:
Hi ha un deure ètic primordial a una crisi, i és el deure ètic de planificar els recursos entre tots els afectats, per un principi d’equitat i justícia distributiva.. Realment s’ha fet un repartiment homogeni? S’han desplaçat suports com ventiladors i professionals d’àrees menys afectades a zones més afectades? Recordem el deure ètic de planificar.
Sembla que aquesta crisi ens està aportant un gran aprenentatge; l’Ètica com a gran protagonista per fer les coses ben fetes; dirigeix conductes correctes, guia, ajuda, aplica justícia i complementa el model més tècnic o mèdic.
Caldria un assessorament ètic a les grans planificacions sanitàries per evitar injustícies, protegir els vulnerables i fer les coses d’una forma correcta i justa èticament?
L’ètica, a l’igual que el COVID, ha vingut a posar seny i quedar-se entre nosaltres. Doncs no oblidem que el Covid ha portat coses bones; temps per reflexionar, temps per compartir en família, temps d’austeritat i presència, temps de reflexió sobretot per estar amb nosaltres mateixos.
El món post COVID serà diferent, esperem i desitgem que més ètic des d’un punt de vista global i personal.
Olga Rubio
Metgessa intensivista
Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial