El passat divendres 16 de novembre vàrem celebrar el Dia Mundial per la Prevenció de les Úlceres per Pressió (UPP).
Us deixo algunes reflexions al respecte.
En el darrer estudi epidemiològic sobre UPP publicat l’any 2013 es va constatar que la prevalença d’aquest greu problema de salut havia augmentat respecte a l’anterior estudi publicat l’any 2009.
Cada any els nostres coneixements i recursos materials són majors. Hem passat de parlar d’UPP a LRD (Lesions Relacionades amb la Dependència) per comprendre l’etiologia de les lesions i poder tractar-les de manera més eficient. Per altra banda, mai havíem disposat de tants materials de cures com en disposem ara. Així doncs els nostres coneixements i recursos ens haurien d’ajudar a no eliminar el problema de les LRD però sí a revertir aquest augment de la prevalença que ens mostren els estudis epidemiològics.
La major part dels reptes en el marc de l’atenció sanitària són multidisciplinaris. Però en el cas de les LRD el col·lectiu d’infermeria hi juga un paper molt important ja que tenim contacte amb el pacient les vint-i-quatre hores del dia.
Quina és doncs la causa que aquest greu problema de salut vagi en augment any rere any? Un major nombre de pacients d’avançada edat? L’envelliment de la població? Sobrecàrregues de treball? Retallades en sanitat? Siguin quines siguin les respostes, infermeria té la clau per combatre la major part d’elles: la prevenció.
Mitjançant una bona prevenció no resoldrem molts dels problemes als que el col·lectiu sanitari està sotmès, però sí que ens ajudarà a combatre’ls. Problemes com la despesa sanitària, el temps que puguem dedicar als nostres pacients, el bon nom de la nostra professió, la nostra satisfacció…
Una bona prevenció redueix notablement la despesa econòmica, ens permet dedicar més temps a cada pacient, indica que estem fent bé la nostra feina i ens satisfà com a professionals.
Més enllà de la importància de combatre els diversos contratemps que el nostre col·lectiu ha d’encarar, hi ha les conseqüències que ha de patir el pacient que desenvolupa una LRD. No només les físiques i les complicacions que se’n deriven d’elles, sinó també la repercussió psicològica a la qual pot estar exposat el pacient.
Les LRD són un problema al qual ens hem d’avançar mitjançant la prevenció. Per molt que disposem de nous materials o per més coneixements que assolim, el nostre repte com a infermeres crec que més que curar les ferides, és evitar que els nostres pacients les pateixin.
Juan Ontiveros Lao
Infermer consultor per Ferides Cròniques i Complexes (FCC)
Althaia, Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa