Prendre la temperatura a un nen que està enfebrat i que no es troba bé habitualment és tot un repte. És per això que s’han anat dissenyant diferents tipus d’artilugis per a facilitar aquesta mesura. Volíem fer-ne un petit repàs des d’una òptica pediàtrica, deixant de banda estratègies publicitàries…
Abans de res comentar que és important mesurar la temperatura, posar-hi un número. Per què? Doncs sobretot per posar objectivitat a la situació, confirmar la presència de febre i fer-ne un seguiment… Per exemple, a nosaltres els pediatres en ajuda molt saber que fa dos dies arribava a 39,5ºC de temperatura i que avui no ha arribat a més de 38ºC…. i és que a vegades esperem proves complementàries per aclarir un diagnòstic…sapigueu que un bon registre de temperatures sovint ens ajuda inclús més que fer proves de laboratori als petits.
No els agrada que els prenguem la temperatura, i aquí és on és fonamental conservar la calma. Explicar que no fa mal, que és un momentet, cantar una cançó, esperar a sentir el pip pip… de tàctiques en sabreu vosaltres millor que ningú!
Tipus de termòmetres:
Termòmetre de mercuri
Són els “de sempre”. Tot i ser fiables i ser el mètode tradicional, al 2009 la Comunitat Europea en va prohibir la seva fabricació i venda per ser potencialment perillosos pel mercuri que contenen. Avui en dia estan pràcticament en desús.
Termòmetre digital
Mesuren la febre de manera ràpida i segura. Serveixen per mesurar la temperatura oral, axil·lar i rectal en uns minuts. Són ràpids, fiables i fàcils de llegir. A més a més, hi ha alguns que tenen la punta flexible per evitar que el nen es fàcil mal. Les mesures més fiables seran la temperatura rectal i l’axil.lar; la que més utilitzem és l’axil·lar.
Termòmetre de xumet
Són com un xumet convencional i porten una pantalla digital on els pares han de mirar la temperatura. Tenen l’avantatge que els nens no noten que es tracta d’un termòmetre, però hem de tenir en compte que la mesura no és fiable. Els estudis són contradictoris, pel que no es recomanen com a mètode habitual.
Termòmetre de tira plàstica
Es un dispositiu que es col·loca al front i dóna valors de temperatura poc fiables, ja que pot variar segons si estem suant o no.
Termòmetre d’infrarrojos d’oïda
Són termòmetres electrònics que mesures la temperatura des de l’interior del conducte auditiu i sovint, al front. Tenen l’avantatge que detecten la temperatura en un sol segon pel que són útils pels nens més petits que són incapaços de mantenir-se immòbils durant uns minuts. De totes maneres tenen alguns inconvenients, ja que la temperatura timpànica és una mica més elevada que en altres parts del cos. A més a més s’ha d’evitar el seu ús en oïdes amb abundant cerumen. En malalties com la otitis on existeix una inflamació del l’aparell auditiu, amb aquest tipus de termòmetre hi ha risc de sobrevalorar la temperatura corporal.
Infrarrojos sense contacte directe
Té l’avantatge que no és necessari el contacte del termòmetre amb la pell de manera ràpida. Cal tenir en compte que la temperatura corporal pot variar segons la zona del cos on es col·loqui, per tant tampoc són del tot fiables. Poden ser-ho una mica més si sempre es mesura la temperatura al mateix lloc, per exemple al front, però ni així arribarien a tenir la fiabilitat dels termòmetres digitals sota l’aixella.
Avui en dia en aquest món de constants avenços i tecnologies d’última generació han aparegut aplicacions mòbils i aparells que enregistren constantment la temperatura del nen. Això ens pot fer la vida més fàcil per recordar-nos quan donar l’antitèrmic o quant fa que el nen no té febre…. però també ens pot fer parar bojos! És important monitoritzar però potser tampoc cal veure al minut si puja o baixa una dècima!