Som un col·lectiu que estem al costat de persones que viuen processos de pèrdua de la salut i en alguns casos amb un deteriorament important que pot arribar a la mort en un període curt de temps. El nostre paper al costat del pacient i la família és molt rellevant, ja que pot marcar la diferència en si s’han sentit ben acompanyats, cuidats i orientats o al contrari, sols, desorientats i poc atesos.
El què viuen i com ho viuen, en aquest període de la seva vida, sovint pot provocar un fort impacte, especialment en els familiars. Segons com ha sigut aquesta vivència, pot ajudar a fer un procés de dol més saludable o al contrari més traumàtic que podria donar problemes de salut a llarg termini.
Això cal tenir-ho present a totes les edats, també en les persones que en diem de la tercera i quarta edat. Malgrat tenim clar que “de gran no es passa”, els vincles amb les seves persones properes són igual d’importants.
Sovint el temps de que disposem per cuidar-les no és molt gran, per això encara és més important que l’atenció sigui de qualitat. Cal una actitud oberta i receptiva, aprofitant els moments que ens ofereixen per poder fer petites intervencions favorables i que la persona pugui manifestar els seus dubtes, les seves pors i acollir les seves emocions. Malgrat no hi ha paraules màgiques que ho resolguin tot, la persona agraeix la nostra presència i bona disposició.
El nostre objectiu és facilitar l’adaptació a la situació que viuen i fer de pont entre el pacient i els seus cuidadors, tenint present algunes de les seves necessitats:
- Ser escoltats, donant valor al que ens presenten, acollint sense interrompre, sense judicis de valor, mostrant interès a tot al que ens diuen i el què no diuen.Observant tot el llenguatge corporal que no podem oblidar que és el 80% del que ens transmeten. Manifestar amb paraules i gestos de que allò que ens transmeten és important.
- Sentir-se segurs, en la nostra intervenció hem de ser decidits, mostrant aplom al parlar, to de veu suau però ferm i sense por (capten la por).
- Sentir-se protegits a través d’una figura estable i de referència, que respecti el seu procés, els seus temps sense forçar res.
- Sentir-se apreciats i valorats pel que són, donant i rebent afecte.
- Sentir la pertinença a un grup, que no estan sols, que a part de les persones del seu entorn n’hi ha d’altres que també estem al seu costat.
Si podem tenir presents aquestes necessitats i donar-hi resposta, segur que ajudarem a aquestes persones a transitar per aquest camí tan difícil d’una forma menys traumàtica, no afegint més patiment del que ja viuen.
És important prendre consciència de la nostra pròpia fragilitat i de com veiem el procés de deteriorament i mort a nivell personal, ja que ho reflectim en la nostra manera de cuidar.
Mª Teresa Pujol Sabanés – Infermera d’hospital de dia mèdic
Màster en counseling integratiu-relacional en dol i pèrdues’ pel IPIR i UB