La incontinència urinària (IU) es considera una síndrome geriàtrica, i incomprensiblement, està infradiagnosticada i infratractada.
Té elevada prevalença en ancians, sobretot en els pluripatològics, polimedicats i amb més dependència, en els quals pot arribar al 70-80%.
Tot i que les dades són limitades, sembla que un major índex de massa corporal, la presència de diabetis mellitus tipus, el deteriorament cognitiu, l’hormonoteràpia i l’existència de traumatisme o prolapse vaginal s’associen a major desenvolupament d’IU en dones. En homes ancians, els que tenen major risc de desenvolupar-la són els que tenen: mal estat de salut, més dependència, ictus previ, diabetis mellitus i els que reben tractament per la neoplàsia de pròstata (sobretot quirúrgic). A més de les patologies, també cal tenir en compte la medicació (diürètics, psicotrops).
Té efectes negatius en la qualitat de vida de pacients ancians:
– Problemes mèdics: caigudes, infeccions urinàries, úlceres de decúbit, complicacions cutànies, deteriorament funcional.
– Símptomes psicològics: ansietat, símptomes depressius, insomni, tristesa, soledat.
– Limitacions socials: aïllament social, impacte en les activitats instrumentals de la vida diària, necessitat de recursos socials, institucionalització.
Al pensar que la IU és una conseqüència de l’edat o bé que els símptomes són lleus / sense importància, només la meitat dels ancians acaben demanant ajuda per a tractar els símptomes.
Hi ha 3 tipus d’IU: d’esforç (amb la tos, al riure, al fer exercici), d’urgència o imperiosa (com a resultat d’una necessitat urgent i repentina d’orinar) i per rebossament (quan la bufeta urinària no pot buidar-se completament, el qual provoca goteig post-miccional).
D’acord amb la EUGMS existeixen 3 tipus de tractament: conservador, farmacològic i quirúrgic. Ens centrarem en el conservador perquè les altres 2 opcions terapèutiques corresponen a una consulta especialitzada.
Tractament conservador:
1- Intervencions en l’estil de vida:
– Reducció de pes: no només beneficia la IU, sinó que millora la salut general i la mobilitat. Tot i això, cal individualitzar la reducció en els pacients ancians fràgils (no sempre és adequat perdre pes).
– Ingesta de líquids: algunes guies recomanen la reducció de begudes cafeïnades i gasoses. Es pot recomanar modificar la quantitat d’ingesta si és excessiva o escassa, però no està clar que una restricció de líquids vagi lligada a una millora de la IU.
– Restrenyiment: tractar el restrenyiment crònic pot millorar la IU, sobretot la que va associada a l’esforç per defecació.
– Tabaquisme: s’associa a micció imperiosa en ancians.
2- Intervencions conductuals (han de ser personalitzades i cal motivació):
– Miccions programades voluntàries: a intervals de temps fixes predeterminats. Hi ha falta de consens en la bibliografia.
– Entrenament muscular del sòl pelvià: millora l’estabilitat uretral. És un tractament de primera línia en IU d’esforç en la dona.
– Educació de l’esfínter vesical: s’utilitza un programa de miccions progressives combinat amb tècniques de relaxació i distracció.
– Buidament vesical precoç: pensat per incrementar la necessitat del pacient d’anar al lavabo i reduir el número d’episodis d’IU. Pensat sobretot per a pacients depenents que vieun en residències geriàtriques.
3- Bolquers per incontinència: si s’utilitzen, s’ha de fer amb un pla de control integral de la incontinència, i no un substitut.
El tractament farmacològic només s’ha d’instaurar després d’haver provat el tractament conservador durant un mínim de 3 mesos. Existeixen diferents fàrmacs: antimuscarínics, mirabegró, fàrmacs per a la hipertròfia benigna prostàtica, duloxetina i estrògens tòpics.
En alguns pacients seleccionats cal recórrer al tractament quirúrgic.
Com a conclusions, destacar que és important consultar als professionals sanitaris davant la presència d’IU, doncs té gran impacte en la qualitat de vida i pot comportar un aïlament social. Quan es detecta, el primer pas consisteix a adoptar mesures conservadores (tractament no farmacològic), i només alguns casos requeriran tractament mèdic i/o quirúrgic.
*Fotografia: Isabel Güell. Infermera d’Hospital de Dia (el Salt del Grill a prop de Queralbs – Ripollès)