A la cara tenim tot un seguit de músculs que ens permeten riure, aixecar les celles, arrugar el front, inflar globus… Aquests músculs funcionen gràcies als nervis que d’alguna manera els hi porten l’electricitat perquè tot rutlli. Els músculs de la cara, majoritàriament, poden treballar gràcies al nervi facial. Nosaltres tenim dos nervis facials, un al costat dret i un a l’esquerra, que neixen dins el nostre cap i es dirigeixen cap a la cara on realitzen les principals accions.
Aquest nervi es pot lesionar dins del cap (al començament del seu trajecte) o al final. A l’hora de saber on es troba la lesió, que ha fet malbé el nervi, el pediatra explorarà la criatura. En funció de si el problema està a tot un costat de la cara o només a la part inferior, el pediatra dirà que la lesió és fora del cap (paràlisi facial perifèrica) o dins (paràlisi facial central). La paràlisi facial perifèrica també s’anomena paràlisi de Bell, és la causa adquirida més freqüent en pediatria, sol ser benigne i ara us n’explicarem alguna cosa!
Per què passa? No hi ha una causa clara, hi ha controvèrsia sobre el què desencadena la paràlisi, però, una de les causes més recolzades és la reactivació del virus herpes simple tipus 1. Aquesta reactivació causa inflamació i edema de la zona de pas del nervi i el lesiona.
Què ens passa? Aquest nervi permet que puguem riure, fer cara de sorpresa o bufar les espelmes d’un pastís. A part de la funció motora però, també és responsable d’altres activitats: el sentit del gust de la part anterior de la llengua, la sensibilitat d’algunes zones de la cara, intervé en el sentit de l’oïda i també forma part del sistema parasimpàtic; un sistema que permet que funcionin correctament les glàndules llagrimals o salivals. Per això quan aquest nervi deixa de funcionar correctament, veiem una cara inexpressiva, tenim la sensació que la boca està torta, la parpella esta caiguda, notem un gust estrany i ens falta llàgrima a l’ull.
Quin és el tractament? Per disminuir la inflamació es donen corticoides, un antiinflamatori. També es poden donar llàgrimes artificials per evitar la sequedat dels ulls o pegats oculars per tancar bé l’ull a la nit.
Quina evolució tindrà? Amb dos o tres dies o fins a una setmana s’instaura la paràlisi. Després l’evolució sol ser favorable en uns 10-12 dies tot i que a vegades es poden trigar setmanes a tenir una curació completa.